Triem el que ens convé, el que coneguem, però a vegades ni sabem el que ens convé ni coneguem el que escollim. Hi ha una decisió darrere de cada acció, de cada creença i de cada percepció. Si tenim moltes opcions existirà un major conflicte a l’hora d’escollir, és a dir, no necessitem tota la informació per elegir alguna cosa per satisfer-nos, a vegades amb una informació parcial i reduïda és suficient; unes bones raons i generals (heurística) fan que ens estalviem gran part del nostre temps, ja que tenim una capacitat limitada d’assimilació (saturació) tot i que semble que tenim més possibilitats de trobar el que ens agrade. Resumint: com més llibertat per a la tria és pitjor, per això cal augmentar les restriccions. Les emocions, en canvi, són molt bones per nostre instint animal i per tant per a decidir-nos, però ja no estem a la selva. Es pot dir que actualment les emocions són menys útils i igual de importants que temps anteriors. Les decisions instintives poden funcionar molt bé, però també molt mal. Els estudis que s’han fet fins ara, mostren que la intuïció i l’instint son més efectius que l’elecció racional i es que per definició hi ha una forma de ser racional i milions de ser irracional.
Introduir una nova opció reafirma l’altra, però això és un autoengany. La realitat no és objectiva, és una combinació de lo subjectiu i de lo objectiu. Quan esperem que alguna cosa sigui mala, la experiència pot esborrar aquesta expectativa i la realitat pot ser inclús pitjor. La gent vol mirar-se a l’espill i sentir-se bé, però també aprofitar-se de les trampes; de manera que es poden fer unes poques trampes i sentir-se bé d’igual forma, però cal reflexionar per a eliminar l’engany encara que ens trobem confusos, del contrari, ens manipularàn fàcilment. Hi han anuncis que no contenen cap informació sobre el producte, repetint moltes vegades la marca. El xiquets aprenen el llenguatge a partir de les paraules i frases senzilles repetint-les dels pares. Si el Quixot fora un conte, no l’aprendríem mai: el mateix ocorre en les decisions, a partir de les bones raons senzilles, breus, concises i clares arribem a decidir-nos ràpidament escollint una bona opció.
Podem reconèixer que quan alguna cosa és gratuïta, tal volta hi hauria que parar-se a pensar. Solem fer les coses per costum o per manca d’autocontrol. Un exemple fàcil que he pogut comprovar de primera mà: quan un és estudiant, moltes vegades va a comprar al supermercat quan té fam, i per això compra massa. Ens donem compte de l’errada, però no la corregim. Tot i que ens basem en decisions passades (memòria) i preus relatius, a més a més, sempre assumint un preu de reserva: si ens demanen un poc menys per un producte, acceptarem l’intercanvi. La gent que compra els medicaments més cars, sol sentir-se més tranquil·la que si comprara els barats, encara que ambdós siguen iguals (efecte placebo). Per això molts estudis de la societat es realitzen sobre els supermercats, perquè ens diuen molt sobre la capacitat de decisió dels humans: quan, qui, què, perquè i de quina manera comprem.
Una de les fantàstiques cites de Albert Einstein (1879-1955) en temps de guerra (II Guerra Mundial) que ens demostra el gran egoisme de la raça humana i alguns factors dels quals ja he comentat s’il·lustren en la següent: “Si es demostra amb èxit la meva teoria de la relativitat, Alemanya em reclamarà com alemany i França dirà que sóc ciutadà francès, en canvi, si la meva teoria resulta ser falsa, França dirà que sóc alemany i Alemanya dirà que sóc jueu”-.
