Sensations

Arrel d’açò segur que tindré malsons: és una d’aquestes imatges que te se graven al cervell i no te la pots treure de cap manera, però, ha sigut una sorpresa per a ambdós: estava tot tranquil navegant per la xarxa, quan per la finestra ha entrat una moscarda, una mosca més gran del habitual. Normalment fugen de l’ambient àrid, de la basca calorosa de migdia, i s’endinsen en qualsevol casa, on poden gaudir d’uns graus menys de temperatura. A vegades també en busca d’aliment. Aquesta no, aquesta buscava on deixar els ous, les larves. Ho he sabut quan he agarrat el mata-mosquits o el mata-qualsevolinsectequeemelstocacollons, i esclafant-la contra el cristall de la finestra enmig d’un pâté a la foié: han aparegut uns filets blancs que es movien estant la mosca mare morta.

M’han vingut milers d’imatges similars a les que m’empasse quan veig un documental típic d’Àfrica: mosques deixant les seves larves en carn de cadàvers i altres imatges igual de boniques que malauradament no he pogut controlar. Ha sigut repugnant i fastigós. He tingut nàusees durant uns segons. No tinc gaire coneixements en insectologia, però els intestins d’un insecte no es mouen desprès de matar-lo, vaja, almenys no d’aquella forma. Quan he superat l’impressió visual, he hagut de “plegar” els fetus, uns fetus que encara no estaven preparats per sobreviure en aquest món tant abrupte.

Indicis

Degut a un accident, un company es va fragmentar el fèmur i li van introduir una barra de titani junt al fèmur per 2 motius: facilitar la auto-reconstrucció del teixit ossi, i per a que poguera caminar sense cap preocupació durant aquesta etapa o per sempre. Em contava, que aquesta barra era com una extensió del sentit del tacte i per això ens indicava a la quadrilla, dies abans que arribés la indistingible onada de calor, l’arribada de l’estiu. El matí que ens ho deia, era el següent a la nit la qual degut a les condicions meteorològiques (humitat i temperatura), la barra de titani se li gelava menys del habitual causant-li així menys dolor. El xicotet canvi de temperatura era gairebé imperceptible per al termòmetre corporal d’una persona, però aquella matèria inerta ens revelava una dada absoluta, ens confessava el futur.

La meva mestra de piano, també predeia l’arribada de l’estiu però amb un termòmetre extern un poc inusual: un piano. Les seves paraules que no oblidaré, eren “ahir el kawai sonava tendre i redó, i això sols pot significar dues coses: o tinc els oïts bruts o l’estiu està al caure”. L’explicació física és el simple desplaçament de freqüència de ressonància de uns quants hertz negatius pel que fa a les cordes de primer i segon ordre (les greus) degut a la dilatació i al xicotet efecte hivernacle creat a la caixa de ressonància en l’entrada de l’estació més calorosa.

En canvi, jo confirme l’arribada de l’estiu, quan en l’entrada del garatge se m’omple d’uns insectes gregaris molt curiosos: de formigues. Afortunadament, sols són un parell de dies. Això va ser fa uns dies i cal dir que es movien amb molta gana. No sé si per l’alegria de poder per fi collir figues com aquell que diu, o simplement per manifestar-se contra els Déus reclamant un hivern més curt ja que el d’enguany havia buidat la dispensa abans d’hora.

Avui, sense anar-nos-en més lluny llavant-me la cara de bon matí, m’he trobat un trocet de goma d’esborrar dins de l’ull. Era un dels trocets amb la corresponent escala de grisos i per tant utilitzat, generat quan freguem sobre un text que volem modificar o esborrar. M’ha costat de treure. No em pregunteu com ha arribat això aquí dins però tenint en compte que esborre més que escric, no era impossible. Això demostrava que estava en plena època d’exàmens finals i d’alguna manera també, assenyalava el principi de la canícula.

Tots ells són xicotets senyals disfressats que ens mostren una traça sobre el passat, el present i el futur; són notícies, besllums, símptomes, rastres i llucs: són indicis.

Bon estiu!