Rings of love II

Ha hagut una gran selecció entre les dones basada en la bellesa pels homes que competeixen de manera més polifacètica: en aquestes situacions els homes presumeixen, mostren la seva força, intel·ligència, etc. La selecció natural ha donat a l’home el gust per la bellesa femenina perquè indica lo relatiu a les seves qualitats com a parella i per això els homes instintivament, i per tant inconscientment, senten atracció per la bellesa de la dona: perquè realment, ella és un indicador de salut i fertilitat. En canvi les dones són menys feroces en la competitivitat: es centren en coses més concretes. La relació cintura/maluc és diferent per a les dones: diàbolo 0.7 (els homes 0.9), la més bella pels homes i les mateixes dones. Aquestes dones són les més fèrtils i les que tenen els parts més fàcils. La relació és deguda als seus nivells d’hormones que modelen al cos. Es va creure que 0.7 era per a facilitar el part però realment lo important és la pelvis i les contraccions. Per tant, la bellesa d’una persona no és relativa i superficial, en la varietat NO està el gust. La gent inclús pensa que tenim un gran dissenyador (Déu) per apreciar realment la bellesa, però per a Adán, el paradís era on estava Eva, i no el preferia pel clima contràriament a l’infern per la companyia com diuen alguns.

Les complicacions vertebrals (fins i tot escoliosis en un grau crític) en dones pot donar-se freqüentment degut al pes del nadó en recta final de l’embaràs: el centre de gravetat és desplaça molt per davant de els malucs per això perd estabilitat i caminar es torna complicat. Però, per sort, l’evolució estreny però no ofega: un estudi publicat per Nature demostra que la part inferior de la columna vertebral de les dones ha evolucionat per a ser més flexible i oferir un recolzament major a la dels homes. Quan una embarassada s’inclina cap enrere per descansar reubica el seu centre de gravetat corbant la part inferior de la seva columna. La curvatura s’incrementa un 60% en l’embaràs. Esta curvatura és possible perquè les dones poden corbar fins 3 de les seves vèrtebres lumbars, a diferència dels homes que tan sols tenen flexibilitat en 2 d’elles. A més a més, les articulacions de la columna femenina són més grans i fortes, millorant la seva resistència; per això també estan més capacitades per a carregar amb el nadó als braços desprès del seu naixement.

La dona, malauradament, també té el doble de riscos en malalties psiquiàtriques: entre 20 i 34% davant al 8 i 21% del homes: la causa tot i que és biològica, també influeixen les variables de tipus sociocultural. La violència sexual i els delits de violència de gènere contribueixen a l’elevada prevalença de problemes mentals en les dones: estrès post-traumàtic. Però el que dispara l’estadística femenina són els trastorns alimentaris, els disfòrics premenstrual o les depressions postpart. A més 2/3 parts dels responsables de malalts mentals són dones, per tant el risc de patir una malalties es duplica. I tot així, una quinta part de les pacients arriba massa tard a la consulta.

L’esperança de vida al 2006 per als homes era de 77.38 anys i al 2007 de 77.33, mentres que en les dones fou de 83.9 al 2006 i 83.76 al 2007. La mitja de fills per mare desde l’estret de Gibraltar fins als Pirineus és de 1.38, superant aquesta en el Pais Valencià els 30.8 anys, respecte al 2006 que foren 30.76 anys. Aquesta mitja és lleugerament menor que la mitja nacional, que al 2006 fou de 30.94 i al 2007 ha sigut de 30.98.

Tot i que la dona no pot tenir problemes, cap angoixa ni depressió per fer l’amor però pot tenir orgasmes durant una hora a diferència de l’home, a l’home li és indiferent, tots dos tenen clara la diferència entre l’amor i fer l’amor als seus cervells, i per això, ja per acabar, m’agradaria definir l’amor des d’un punt de vista perceptual, vull dir, l’amor existeix des de que l’home s’ha diferenciat de la dona, xicotetes grans diferències de gènere que donen lloc a molts gustos, comportaments, etc que he esmentat al llarg d’aquestos 2 posts. L’amor es troba al cervell emocional (col·loquialment diem “el cor”) i sense ell, la nostra empenta sobre la Terra faria milions d’anys que s’hagués esborrat al igual que sense sabor al menjar ens moriríem de fam. L’amor és física, però també química, literalment parlant. L’amor és l’instint de fusionar-se amb un altre organisme per a que els gens perduren fins l’infinit, encara que muten aleatòriament. L’amor, és més que plaer, és vida.

Rings of love

La següent llista tracta de les principals diferències entre ambdós sexes de l’espècie humana almenys físiques i externes excloent-hi l’aparell genital que tot i que possiblement sigui la més significativa i la que sembla ser que està més clara, però sol anar coberta i tampoc és l´unica. En els comentaris deixaré el possible pròleg que hauria d’haver inclòs ací.

Les diferències sexuals es poden observar des de molt abans del naixement, és a dir tots comencem sent dones fins la quinta setmana de gestació, quan es formen els òrgans sexuals fins la 8a o 9a setmana: en els homes, els ovaris en gestació baixen a testicles per estar a una temperatura diferent al cos. A partir d’ací ja és segreguen les diferents hormones i per tant el desenvolupament del sexe de l’individu es farà notar. Tan sols cal donar un cop d’ull a les diferències estadístiques de talla i comportament que inciten directament a l’estudi de l’home i la dona, tot i no ser dades absolutes. Fins fa poc, no hi havia estudis profunds de les diferències de densitat neuronal en certes zones que provoquen unes conseqüències que a continuació citaré. La diferència del sexe doncs, és molt important per tractar malalties així com per al desenvolupament d’una patologia, això és: dins del camp de la medicina.

L’home, el caracteritzaran principalment els andrògens. Això és: major desenvolupament ossi i muscular i per tant tindrà una força i física major (per això en el tennis per exemple les dones no juguen contra homes); ritme i entonació més greu al de la dona; l’esquena s’eixampla en l’edat adulta; la pilositat es produeix a la cara (bigot, barba i patilla), al pit, als abdominals, al pubis, al cul, a les cames, als braços i als dits; tendeix a acumular grassa a l’abdomen; entre les més significatives.

Pel que fa al cervell que està funcionalment organitzat d’una manera asimètrica en les regions frontals esquerres: pot realitzar menys tasques intel·lectuals simultàniament degut al cos callós menys dens i per tant té més capacitat per a la concentració (per exemple al llegir, disminueix l’agudesa auditiva); té una millor capacitat espacial i d’orientació , i per tant són millors en rotació espacial tridimensional, mecànica i enginyeria intuïtiva (conegueu moltes enginyeres o mecàniques? per què elles fan amb més freqüència esplèndids embulls en maniobres automobilístiques?); la resolució de problemes la centren en la meta; és capaç de transmetre 7000 paraules al dia de mitja; el cervell ho tracta tot com si fos un objecte (d’ací surt gran part del masclisme arribant a tractar la dona com un objecte); el cervell els proporciona una consciència de la seva posició social, assumeixen riscs fins i tot presumint però sent perseverants, oportunistes i competitius (les dones molt menys); entre les més significatives.

Altres característiques curioses i determinants podrien ser: la concentració en sang de testosterona del 70% més elevat que la dona el fa més violent pensant en sexe cada 52 segons de mitja (no és el meu cas…quin calvari deu ser això, no?), d’ací rauen les seves ganes per tenir sexe i la violència domèstica; la testosterona també és responsable d’una major determinació i urgència en la presa de decisions; fa que patisquen certes infermetats exclusives de l’home com l’hemofília; i en general fan que el homes de tot el planeta siguen més necis però hi hagen també més nobels: la mitja entre els homes i les dones no és molt gran, però perquè els homes són els que dirigeixen el món i estan en llocs més alts en empreses? Estan en la part més alta de la societat, però també en la més baixa.

La dona serà caracteritzada principalment pels estrògens que tenen un efecte cardioprotector i pels progestàgens. Això és: una evolució de la veu gradual conservant les cordes vocals més petites i per això la seva veu és, a vegades molt, més aguda; una pilositat que es produeix en les aixelles i pubis principalment; una estructura òssia més lleugera; una funció respiratòria i cardíaca més ràpida; la pubertat és desenvolupa abans que en el homes; un desenvolupament de les glàndules mamàries fent una arèola més gran i un mugró més sensible; una silueta més corba; menor altura i menor pes però també amb menys pes ossi i major percentatge gras amb menys matèria grassa; uns peus petits que tendeixen a acumular grassa al pit, malucs, cuixes i cul (un poc menys als abdominals que els homes); una pell més sensible i fina; els creixen més ràpidament les ungles així com el cabell on hi tenen més vellositat que els homes; pelvis més ampla, major angulació al fèmur i major lordosis lumbar (per poder parir); un 4% d’augment de trets facials; moviment en general més lent i silenciós; un nas més petit i recte; celles més fines i menys peludes, mandíbula més prominent en dones; major precisió auditiva (també per una major protecció al llarg de l’evolució); més elasticitat corporal; entre les més significatives.

Pel que fa al cervell, ella té unes característiques molt més curioses: l’estructura que interconnecta els 2 hemisferis té una major densitat en dones, per això el flux sanguini cerebral és també major; s’evidència una funcionalitat bilateral simètrica; el cervell envelleix més lentament; pot realitzar més tasques intel·lectuals simultàniament així com llegir i parlar a la vegada degut al cos callós més dens; el cervell femení pot identificar emocions alienes amb més precisió; millor capacitat en la dona per al llenguatge (són millors en llengües que l’home: podeu observar en l’INE la proporció de filòlogues enfront a filòlegs): per la major densitat neuronal de l’hemisferi esquerre i per la funcionalitat bilateral simètrica; la resolució de problemes de la dona es centra en el procés; aprenen a parlar abans; la dona és més emocional i menys pragmàtica; transmet 20000 paraules al dia de mitja (quasi el triple que l’home) degut a una cortesa anterior més activa; és capaç de percebre problemes a través de xicotets detalls (intuïció femenina); té una major comprensió i memòria perceptiva (gestos, to veu i detalls); als 20 segons que dura un abraç es capaç de produir oxitocina (hormona encarregada de l’atracció); tenen un cap més xicotet i per tant cervell més petit però no amb menys capacitat d’intel·ligència perquè el nombre de neurones és el mateix; desenvolupen un olor corporal capaç d’atraure al sexe oposat (es podria parlar també de feromones); entre les més significatives.

I socialment: naixen menys dones que homes, però a la població adulta en són més per l’índex de mortalitat menor, és a dir, tenen una major esperança de via (5 mínim anys degut a que els gens de la dona són més redundants i variats); menys percentatges de suïcidis i consum d’alcohol (això és per moltes característiques que ja he dit); suporten millor la rutina i la monotonia; la dona pensa en sexe de mitja una vegada al dia; són menys feroces en la competitivitat (es centren en coses més concretes); les dones personifiquen i els agrada més tractar amb persones; prefereixen el contacte visual des de petites; entre les més significatives.

En fi, com podeu veure, l’home és més simple que la dona en general: això és bo i roin; però, les característiques males d’ambdós sexes estan compensades per les bones, i almenys biològicament, els fan bastant equiparables, individus d’una mateixa espècie. He de dir també que me’n he deixat moltísimes (algunes corresponen a conseqüències directes de l’aparell sexual que volia excloure): malalties mentals, embaràs, etc…un llarg etcètera que faria infinitament llarg aquest post (a mi també em costa llegir un post sinó m’interessa gaire). Per tant ho deixaré per a un pròxim post en funció de l’audiència. En fi, espero que pugui servir almenys de manual per reconèixer fàcilment un transvestit, un transsexual o un homosexual a llarga distància.