Aquesta bèstia de l’aigua que amida 1.93 metres i pesa 91 kg, Michael Phelps, és capaç de consumir 11.000 calories diàries durant les proves i entrenaments dels Jocs Olímpics de Pequín 2008, 4 vegades superior a la mitja d’un individu adult de la població. Però en molts fòrums culturistes s’opina que açò no és possible per a una persona que entrena unes 5 hores diàries (4 hores de natació + 1 hora al gimnàs). És molt fàcil opinar açò per aquells que el seu màxim esforç físic es prendre anabolitzants i altres drogues estimulants que acceleren els processos musculars, cardiopulmonars i sensitius. El que sí és cert, és que a més de estar moltes hores al cub d’aigua i dormint, segons diu ell, també estarà moltes hores assentat a la tassa del vàter. Allà va la dieta:
Desdejuni:
· 3 entrepans d’ou fregit amb ensalada, maionesa i ceba
· 3 torrades amb sucre
· 3 pastissets de xocolata
· Gran tassa de cereals
Esmorzar: (no dina)
· 1/2 kg de pasta
· 2 entrepans de pernil i formatge amb maionesa
· Refrescos
Sopar:
· 1/2 kg de pasta
· Pizza
· Refrescos
També he llegit alguns comentaris que insinuen que es dopa. Això, té un nom, és diu enveja. Phelps, està sotmès a totes les participacions a proves antidoping, més les que li fan per sorpresa. El que si que li dóna una major velocitat és el canvi de reglament de natació (tenen una extensió màxima submergits menys limitada, millor efectivitat de gir al final de la piscina, etc), les capacitats físiques (utilitza un 48 de talla de peu, per exemple, donant-li així un major impuls i velocitat), i altres millores com l’elàstic swimsuit basat en un disseny innovador de la NASA, que ofereix menor resistència a l’aigua, un cos més compacte i per tant, menor oscil·lació muscular i menor vibració corporal.